Participants del GCAT coneixen la rebotiga del projecte

Com ho fan? Com s'arriba a la informació genètica a partir d'una mostra de sang? I com es gestiona la informació genètica de 20.000 persones? Com s'ho fan per fer que tota aquesta informació sigui comprensible i se'n puguin desenvolupar estudis de recerca? Són preguntes que es feien els voluntaris del projecte GCAT que aquest dimecres han participat d'una visita al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) i al Barcelona Supercomputing Center (BSC), ambdós centres col·laboradors del projecte. Preguntes que, ara, ja tenen resposta.

Els participants a la visita han estat persones voluntàries, guanyadores del sorteig d'entre totes aquelles que han respost la primera enquesta de seguiment d'hàbits de salut del projecte GCAT. A la visita al CNAG-CRG, la investigadora Julie Blanc, responsable de l'equip de Preparació de Mostres, ha explicat com es treballa des que es reben les mostres fins que se n'obté la seqüència d'ADN. Ha aprofitat per fer un breu repàs a la història de la seqüenciació, curta però vertiginosa, fins arribar a avui en què les noves generacions de seqüenciació permeten reduir temps i costos en el procés. Però "no tot està en els gens, per això és molt important la informació que donen projectes com el GCAT, en què es pot contrastar la genètica amb l'entorn", explicava Blanc.

I un cop tenim la seqüència? Al BSC és on els científics del GCAT porten tota la informació per analitzar les seqüències de genoma obtingudes de les mostres. Els visitants han pogut veure en primera persona el MareNostrum, el superordinador instal·lat a la Torre Girona, per on ha passat la seva informació genètica, així com dades de projectes d'àmbits tan diversos com les ciències de la terra, ciències de la computació o astrofísica.

Un projecte a llarg termini
Els nostres hàbits quotidians afecten sensiblement la forma com es manifesten els nostres gens, com afecten el nostre benestar, i quan i com pot desenvolupar-se la malaltia; en definitiva, com viurem la nostra vida. Només els participants, en primera persona, ens poden ajudar a comprendre què diuen els seus gens, interpretant els canvis de vida en aquests darrers anys des de que van començar la participació en el GCAT. És clau per al projecte conèixer els canvis en els hàbits de vida, en l'alimentació o en l'activitat física, així com també si han patit algun problema de salut durant aquest període.

Julie Blanc - CNAG

Barcelona Supercomputing Center